L’origen de les mercaderies en un món globalitzat

El procés de globalització dels mercats ha tingut com a conseqüència que en els processos de producció moderns intervinguin productors i materials de diferents països.

Si a aquest procés de descentralització de la producció hi afegim l’important volum d’acords comercials subscrits en els últims temps, entendrem que pot resultar complex definir l’origen d’un determinat producte. Doncs els criteris no són homogenis en tots els països i a mes poden variar segons si l’exportació o la importació es fa respecte a un país amb el que la UE té subscrits acords preferencials.

Perquè cal determinar i acreditar l’origen d’un producte que s’exporta o s’importa fora de la Unió Europea?
Moltes polítiques i instruments comercials varien en funció del país d’origen. Així p.e. els drets aranzelaris, mesures defensa comercial entre d’altres s’apliquen en funció de l’origen de la mercaderia.

Com es determina quin és l’origen d’una mercaderia?
Els criteris per determinar l’origen d’una mercaderia estan recollits en les regles d’origen, però aquestes no són sempre homogènies.

Per tant, podríem afirmar que l’origen d’una mercaderia és relatiu, ja que depèn de quines siguin les regles aplicables en cada cas.

Per exemple, si estem fent una exportació al Marroc, amb qui la UE té subscrit un acord preferencial, les regles d’origen que s’apliquen seran les recollides al protocol d’origen del Conveni corresponent i que per tant han de ser conegudes per l’exportador ja que el referit Conveni és d’aplicació directa a la UE. És a dir com a exportador que declarem l’origen preferencial d’una mercaderia que exportem al Marroc amb EUR-1, hem de conèixer la regla d’origen del nostre producte per evitar caure en una infracció tributària, afirmant una cosa que no és certa.

En una altre situació i per al mateix producte que s’estigui exportant al Japó o a EEUU, amb qui de moment no hi ha acords vigents, les normes d’origen que s’aplicaran a la importació en aquests països són les recollides en les respectives legislacions. L’exportador en el moment d’expedir el certificat d’origen es regirà per les regles de la UE recollides al Codi Duaner (normativa interna) sense que li sigui exigible conèixer les regles del país de destí. Això seria responsabilitat de l’importador.

Les regles d’origen estan harmonitzades? Són diferents les regles d’origen no preferencial que les preferencials?
A nivell internacional les regles d’origen no estan harmonitzades. Òbviament nosaltres en l’àmbit comunitari funcionem com un tot i les regles d’origen són iguals per a tots els Estats Membres. Per tant cada país, en el nostre cas la UE, estableix els criteris d’origen que considera adients.

En el supòsit d’acords preferencials, es consensua amb l’altre part (país) les regles d’origen que s’aplicaran en l’intercanvi de mercaderies entre ambdues parts, i aquestes regles passen a formar part del Conveni.

Els criteris per determinar l’origen d’una mercaderia poden ser diferents si apliquem regles d’origen preferencial o no preferencial. Per exemple en la regla no preferencial pot ser suficient un canvi de partida aranzelària i en canvi en la regla d’origen preferencial exigir un percentatge mínim de valor afegit.

Què significa l’acumulació?
En els convenis que té la UE amb d’altres països es recullen regles d’acumulació que permeten tenir en compte els processos de fabricació i els materials originaris de l’altre país (acumulació bilateral) o d’un tercer país (acumulació diagonal) que també té conveni amb les dues parts implicades, com si fossin propis.

Com s’acredita documentalment l’origen d’una mercaderia?
L’acreditació de l’origen depèn si estem davant d’una transacció entre països amb convenis preferencials o no.

En el primer cas el document per excel·lència és l’EUR-1 (per Turquia l’ATR), que pot ser substituït per una declaració en factura.

Si l’import de l’operació no supera els 6.000 euros, qualsevol empresa pot realitzar la declaració en factura. Si sobrepassa aquest import, llavors és necessari haver obtingut una autorització per part de l’administració espanyola i disposar del número d’exportador autoritzat.En el cas d’exportacions a Canadà cal està inscrit en el sistema REX per poder exportar en aplicació del conveni vigent entre la UE i aquest país.

En la resta de supòsits, comerç no preferencial, el document que s’ utilitza és el certificat d’origen emes per la Cambra de Comerç.

Que és la declaració de proveïdors que ens demanen a vegades els nostres clients comunitaris?
Quan subministrem productes als nostres clients comunitaris, és possible que ells el reexportin o be que l’utilitzin per fabricar productes que exportaran a països amb conveni preferencial.

Per poder declarar que el producte és originari conforme a la regla d’origen aplicable, han de poder demostrar que s’ha fet la transformació a la UE o a partir de materials originaris e la UE. Per això ens demanen que enviem la declaració de proveïdor com a prova documental que ells han de tenir en cas d’inspecció, quan expedeixen la mercaderia amb un EUR 1 o ho declararen en factura.

El mateix hauríem d’exigir nosaltres als nostres proveïdors, si exportem `productes amb origen preferencial havent utilitzat materials obtinguts o transformats en un altre país.

Quins són els principals criteris per determinar l’origen d’una mercaderia?
En termes generals es considera que la mercaderia és originària del país on ha sofert la última transformació substancial.

A l’hora de determinar quan s’ha produït la última transformació substancial, ens podem trobar en criteris diversos segons el país, l’acord comercial aplicable i la concreta mercaderia.

Els principals criteris que recullen les normes d’origen serien els següents:

Cavi de partida aranzelària
Mínima transformació o transformacions exigida/es
Màxim percentatge de producte no originari utilitzat en la fabricació del producte
Pot haver productes als que només s’apliqui un d’aquests criteris i d’altres als que s’apliquin alternativament o cumulativament varis criteris. Dependrà de la concreta regla d’origen aplicable a la mercaderia en funció del país de destí.

Cooperació entre autoritats duaneres de la UE i països amb convenis preferencials. Inspeccions.

Les autoritats duaneres dels respectius països que han signat un acord preferencial amb la UE, poden exigir a les autoritats dels país d’exportació, p.e. a Espanya, una investigació sobre l’origen real dels productes que s’han importat al seu país com a originaris de la UE.

Si això succeeix, les autoritats espanyoles estan obligades a requerir a l’exportador espanyol per tal que demostri que efectivament els productes exportats compleixen les regels d’origen preferencial.

Això es demostra amb les factures de compra dels materials, amb els processos de producció utilitzats, amb la traçabilitat comercial dels materials etc…

Cada vegada són més freqüents els requeriments per part de les autoritats dels països de destí i l’apertura de processos d’inspecció per part de les autoritats espanyoles.

Si l’empresa no aconsegueix demostrar que els productes exportats compleixen les regles d’origen que correspon en cada cas, pot acabar en infracció tributària, ja que la declaració de l’origen d’una mercaderia no deixa de ser una declaració amb efectes tributaris.

La traçabilitat comercial dels materials.

Hi ha un aspecte molt important, la traçabilitat comercial, i que resulta a vegades difícil de justificar per a les empreses que no porten un control correcte d’estocs o d’aprovisionament,.

En mes d’una ocasió les empreses no han pogut demostrar l’origen comunitari del producte, ja no han estat capaces de demostrar la traçabilitat comercial dels materials que deien haver utilitzat en la fabricació del producte d’ exportació que s’està investigant.

Cal tenir present totes aquests consideracions en l’operativa d’exportació de les nostres empreses.

Deja un comentario